Com està organitzat

El blog s'estructura en sis categories editorials, cadascuna amb la seva pròpia personalitat:

HUMANITAS

Textos sobre la vida interior, l'ètica, la fragilitat humana, els gestos petits de coratge i la cerca de sentit.

CIVITAS

Mirades sobre la societat, la política, la ciutat i el nostre temps. El ciutadà que observa i intenta comprendre.

HISTÒRIA

Històries del passat que ens ajuden a il·luminar el present. La història com a mestra de vida.

ARS ET CULTURA

Art, literatura, música, cinema. La bellesa com a forma de pensament.

ITINERA

Relats de viatge, camins, trobades i paisatges. Viatjar per fora i per dins.

HOMO RIDENS

Humor, ironia i sàtira amable. Perquè riure també és una forma de resistència.

Cada article pertany almenys a una d'aquestes categories, però sovint en toca més d'una. Perquè la vida no ve compartimentada, i el pensament tampoc.

Ritme i estil de lectura

Aquest no és un blog d'actualitat ràpida ni de titulars escandalosos. Aquí no trobaràs la notícia del dia comentada en calent, ni opinions sobre cada polèmica que esclatí a les xarxes. Això ja ho fan molts altres, i sovint ho fan bé.

Civis et Homo té un altre ritme. Els articles solen ser llargs —no sempre, però sí sovint—, perquè algunes coses no es poden dir de pressa. Demanen temps per desplegar-se, per matisar, per deixar que la paraula trobi el seu pes.

Si busques respostes ràpides o consums lleugers, aquest potser no és el teu lloc. Però si t'agraden els textos que demanen ser llegits amb calma, amb un cafè o un te al costat, i que et fan pensar després d'haver-los tancat, aleshores ets benvingut/da.

El valor del diàleg: comentaris i participació

Una de les coses que distingeixen aquest blog és que els comentaris estan oberts des del primer moment. I ho estan perquè crec fermament que el pensament no és un monòleg: és un diàleg.

Aquí no busco adeptes ni seguidors incondicionals. Busco interlocutors: persones capaces de llegir, de pensar, de matisar, de discrepar amb respecte, de continuar el fil de la conversa. Persones que entenguin que es pot estar en desacord sense necessitat de destruir l'altre.

Però cal ser clar sobre algunes coses:

• Els comentaris són un espai de diàleg, no de proclama. Si vols imposar la teva veritat sense escoltar cap altra veu, aquest no és el teu lloc.

• Es pot discrepar amb contundència, però sempre amb respecte. La duresa intel·lectual no està renyida amb l'educació.

• L'humor és benvingut, la ironia també. El sarcasme destructiu i l'insult, no.

• Aquest és un espai lliure, però no és un espai sense normes. La llibertat d'expressió implica responsabilitat.

Hi haurà una moderació mínima per evitar spam i atacs flagrants, però l'esperit és el d'un diàleg obert. Si et prens la molèstia de comentar, assumeixo que ho fas de bona fe. I si no és així, la pròpia comunitat de lectors se n'encarregarà.

Una qüestió de velocitat (o de lentitud)

En un temps que ho vol tot ràpid, immediat, consumible en trenta segons, aquest blog vol anar a contracorrent. No perquè la lentitud sigui per si mateixa una virtut, sinó perquè algunes coses —les més importants— no es poden córrer.

Pensar bé demana temps. Escriure bé també. I llegir bé, ni se'n parla.

No publico cada dia, ni cada setmana. Publico quan tinc alguna cosa a dir que cregui que val la pena dir-se. Això pot ser cada deu dies, o cada quinze. De vegades potser més, de vegades potser menys. El que sí que et puc prometre és que cada text que publico ha estat pensat, escrit, reescrit i revisat. Perquè respectar el lector també és això: no abocar-li a sobre qualsevol cosa, sinó oferir-li paraules que pesin.

Què no trobaràs aquí

Per ser honest del tot, també és important dir què NO trobaràs a Civis et Homo:

• No trobaràs respostes fàcils ni solucions màgiques per a problemes complexos.

• No trobaràs un discurs partidista ni una línia ideològica tancada. Trobaràs, això sí, posicionaments clars quan calgui, però sempre des de la reflexió, no des del dogma.

• No trobaràs contingut optimitzat per a l'algoritme, ni títols enganxifosos dissenyats per aconseguir clics.

• No trobaràs una fe cega en el progrés ni una nostàlgia reaccionària del passat. Trobaràs una mirada que intenta ser lúcida sobre tots dos.

• I, sobretot, no trobaràs la pretensió de tenir-ho tot clar. Perquè no la tinc.

La paradoxa de les xarxes

Una última cosa que potser et farà somriure: aquest blog, que neix com a reacció al soroll digital, també és present a les xarxes socials (Instagram i X/Twitter). Ho sé, és una mica contradictori. Però la vida ho és.

La meva intenció no és alimentar el brogit, sinó simplement compartir els textos amb qui pugui estar-hi interessat. Les xarxes poden ser fires, sí, però també poden ser ponts cap a la plaça. Tot depèn de com les fem servir.

Així que si comparteixes algun article, si en parles, si hi portes algú que creus que pot gaudir-ne, t'ho agrairé sincerament. Però l'essència d'aquest projecte no està als likes ni als retuits: està aquí, en aquesta pàgina, en els textos que llegeixes, i en els comentaris que puguis deixar.

Una darrera invitació

Si has llegit fins aquí, ja tens una idea bastant clara del que trobaràs —i del que no— a Civis et Homo.

Només em queda convidar-te a entrar. A llegir amb calma. A pensar. A discrepar si cal. A somriure quan toqui. I, si t'apeteix, a continuar la conversa als comentaris o per correu.

Perquè al final, aquest projecte només té sentit si hi ha algú a l'altra banda. Algú disposat a escoltar, a pensar, a dialogar.

Gràcies per ser-hi.

Davit
Civis et Homo — Humanitas contra strepitum